Can Sala (Fàbrica dels Corrals)

Capsir, Josep. (s. f.). Can Sala: L’origen industrial del Bon Pastor (2011.a ed.). Barcelona: Ed. de Lord.
pp 21- 23

«L’autor del projecte, presentat a l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet el 1915, fou el jove arquitecte Joan Baptista Serra de Martínez que, amb aquest encàrrec, enfrontaria el seu primer gran repte professional, sembla que amb un resultat prou satisfactori.  A la mateixa riba dreta del Besos, no gaire lluny d’on s’alçà la fábrica de l’industrial, a Montcada i Reixach, Joan Baptista va assolir aviat el càrrec d’arquitecte municipal. És per aquesta circumstància que moltes de les construccions d’aquella població, tan de caràcter industrial, com civil o religiós, construïdes durant les següents dècades porten la seva empremta.

S’accedia a la nova fàbrica tèxtil d’Ignasi Sala Massaguer a través d’una trenca que sortia del Carni Fiscal , al fons de la qual hi havia una gran porta de ferro que possiblement es devia instal·lar en aquella època. D’acord amb els plànols de l’arquitecte, hi hauria, en primer lloc, dues naus paral·leles de planta rectangular, als quatre vents, la primera destinada als aprestos i acabats i la segona a estenedors. La tercera nau també era de planta rectangular però de construcció més complexa, atès que havia d’hostatjar les instal·lacions pròpies del blanqueig. Aquest procés químic i mecànic al que se sotmetia la roba requeria maquinària de grans dimensions. Adossada perpendicularment a l’anterior, hi havia una quarta planta rectangular, destinada a estenedors on s’estenia la roba Un cop finalitzat el procés de blanqueig. Finalment, hi havia una cinquena planta on  es duien a terme processos auxiliars del blanqueig.

Davant d’aquest grup compacte de construccions hi havia una àmplia plaça poblada amb plàtans, al costat de la qual s’aixecaria una sisena nau rectangular dedicada a magatzem de recepció, que els treballadors denominaven empesa. A l’espai central d’aquesta plaça es va construir un edifici de dues plantes destinat a habitatges, AI fons, al darrera del magatzem de recepció, hi havia una altra nau que feia les funcions de garatge de l’empresa.

Aquestes naus, deixant de banda l’edifici d’habitatges, estaven construïdes amb parets de totxo vist, columnes de ferro i coberta de teules. Disposaven d’àmplies finestres per on entrava la llum natural i que permetien tenir els espais ben airejats. Les naus dedicades a estenedors encara estaven més ventilades, ja que ni havia nombroses persianes als costats. L’element arquitectònic més emblemàtic de la fàbrica era sens dubte l’esvelta xemeneia de secció circular, que  sobresortia per damunt dels edificis que l’envoltaven. Amb el pas  dels anys, les construccions projectades per Joan Baptista Serra de Martínez van anar essent objecte d’una sèrie de modificacions, que, en principi, no tindrien caràcter   estructurat. Aquestes es van anar produint en funció de les noves necessitats derivades de la lenta però progressiva modernització dels processos productius.

Les obres de construcció de la nova fàbrica, amb la corresponent instal·lació  de maquinaria, finalitzaren el 1918 però, al cap de pocs mesos, ja es van dur a terme les primeres reformes. Aquestes van consistir, bàsicament, en l’ampliació de la nau dels aprestos i acabats. així com en la construcció, al damunt, d’una segona planta dedicada a estenedors. Per tal de  disposar encara de més estenedors , es va  alçar una nova rau paral·lela a l’anterior. Igualment, el magatzem de recepció o empesa es va ampliar amb la construcció annexa de dues naus amb les mateixes dimensions que l’originaria. També es va erigir una nova construcció al costat del blanqueig per tal d’ubicar-hi més instal·lacions i, alhora, poder-hi traslladar el magatzem de recepció. L’espai destinat anteriorment a la recepció va ser ocupat per la porteria, el departament d’administració i pel despatx d’Ignasi Sala Messeguer»