Fàbrica Sanchís
Checa, Martí; Travé, Carme. (2007). Bon Pastor Història d’un barri. Barcelona: Ajuntament de Barcelona; Districte de Sant Andreu pp 14-16.
“Les primeres dades documentades de la fàbrica d’Enr ic Sanchis i Ros ens les dóna la contribució industria i fiscal de Santa Coloma de Gramenet. En concret,Enric Sanchis i Ros es va donar d’alta.amb el número 76 , el 10 d’abril de 1907. La raó del pagament d’aquest impost és una fàbrica sulfurs de sulfurs amb capacitat de 100 dm3 i amb una caldera.
La indústria de Sanchis s’havia instal-lat ens uns terrenys de la partida anomenada «a l’altra part del ríu>>.Aquests tenien una superfície 36.659,92 m2 i estaven formats per tres parts que havien estat comprades entre 1906 i 1908 per Josep Magriñà Cartañà, les dues primeres, i a Ferran de Sagarra , propietari de laTorre Balldovina, la tercera.
En un primer moment, només es van construir la fàbrica i els tallers necessaris per a la producció . Sanchis es preocuparà de delimitar la seva propietat , com ho demostra el permís que va sol·licitar el 8 de novembre de 1908 per construir una «pared de cerca>>. El 25 d’abril de 1914, l’Ajuntament de Santa Coloma va concedir un permís que Enric Sanchís havia demanat per construir una «casa-habitación» i el 17 de març de 1918 en va aprovar un altre per a la construcció d’uns nous coberts per a la fàbrica.Tots dos permisos són senyal que l’empresa portava una bona marxa.
Tenim escassíssimes dades de la producció i només la contribució f1scal, les fonts orals ens han aproximat al seu coneixement.
La fàbrica estava dedicada a la fabricació de tints i colorants. Sembla que, o bé Enric Sanchís o bé algun familiar seu comptava amb una patent o sabia manipular els productes químics dels quals
resultava l’indanthren. Aquest tint es feia servir per tenyir el cotó i les font s orals apunten que la fabrica d’Enric Sanchís produïa la marca Tintes lndantren o Indanthren.[…]
Igualment són escasses les dades sobre el nombre de treballadors que tenia la fàbrica. En un document sense datar existent a l’Arxiu Històric de Santa Coloma de Gramenet, que hauríem de situar a l’inici de la dècada de 1910, hi consta que a la fàbrica Sanchís només hi ha dos obrers, un d’entre 30 i 40 anys i un altre d’entre 40 i 50 anys, i figura com a gerent el mateix Enric Sanchís. Altrament, documentem que el 1930 va començar la construcció d’ una sèrie de 26 cases al davant de la fàbrica per als treballadors de l’empresa. Res ens ha fet possible valorar si aquests habitatges es van fer per a la to talitat dels treballadors o només per a una part. Aquest es cases, que van ser batejades com la barriada Sanchís, tenien una superfície similars a les de les cases barates i disposaven d’un pati al davant vorejat per una tanca de ferro.
El 24 de setembre de 1935 va morir Enric Sanchís i Ros.En el seu testament datat el 25 de juliol del mateix any 1935, ordenava la liquidació d’actius i la venda de la finca.Aquest fet certífica l’acabament de la trajectòria empresarial de la fàbrica Sanchís. L’empresa, però, no es va vendre a causa de la seva col·lectivitizació durant la Guerra Civil. i va passar a ser la fàbrica la núm. II dedicada a la producció de municions i material explosiu”.
